L'altra noia

Miro enllà al fons d'aquell cristall que sempre ens mostra tot allò que no
volem/podem veure. A l'altre cantó hi ha aquella noia, sí, sí aquella noia que quan era petita i adolescent no s'atrevia a dir cap mot perquè la timidesa se la menjava per dins. Aquella noia es va topar amb innombrables obstacles que la van fer créixer de cop, i li van fer tastar el dolor i la crueltat dels éssers humans. Es pensava que duria sempre aquella cicatriu al cor, però amb el pas dels anys les ferides s'han clos, i aquella coïssor ha desaparegut. Ara, ja no tinc por de trepitjar amb fortalesa l'asfalt, perquè sé que si caic, sempre hi haurà una mà amiga que m'alçarà de nou. Ara, em retrobo novament amb l'altra noia, i ens intercanviem un somriure, perquè totes dues sabem que a partir d'aquest instant comença un nou camí i deixarem enrere el passat tenebrós allà on el cel i el mar es besen.

Sóc

Sóc un ocell, i de cop i volta alço al vol cap al cel imaginari, topant suament amb els núvols blancs de dia, i enmig de milers de llums que il·luminen el meu camí de nit. Tot queda enrere, lluny del penya-segat des d'on arrenco el vol, i ara, només hi som jo i el silenci, un silenci que ningú em pot manllevar.

Troba les paraules: pistes

Aquí teniu deu paraules amagades i les deu pistes:


1. CATOSFERA
2. A _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ E
3. LA GAVINA
4. _ _ _ A
5. B _ _ _ D _
6. EL CAU FERRAT
7. _ _ _ _ _ _ _ _ S
8. _ _ _ _ _ _ _ _ MA
9. JOSEP M. FOLCH I TORRES.
10. _ _ _ _ _ _ _ _ _

1. Nom que desgina la literatura escrita en català a la xarxa.
2. Nom i congom d'una escriptora britànica.
3. Títol d'una obra d'Anton Txèjov.
4. Nom d'un personatge femení d'una novel·la del segle XIX.
5. Subgènere de poesia conreat durant l'etapa del Romanticisme a Europa.
6. Lloc de reunió dels artistes modernistes a Catalunya.
7. Títol d'un poema de Vicent Andrés Estellés.
8. Nom d'una tècnica poètica de les avantguardes.
9. Nom i cognom d'un dramaturg català que va popularitzar "Els pastorets.
10. Recurs literari.

El Veí de dalt ja ha trobat tres paraules amagades. Encara en queden 7 per a descobrir. El Veí de dalt ja ha descobert "El cau ferrat". Disculpeu perquè de vegades em menjo ratlles. Queden sis paraules!

Llegir poesia

Feia temps que volia triar un llibre de poesia per a llegir.El gènere de la poesia demana un moment i un espai adequats per fer-ne una bona lectura. Sempre és més senzill decidir-se per una novel·la o per un llibre de relats, o inclús per una obreta teatral, però no és gens fàcil triar un llibre de versos, estrofes, rimes i ritmes. Si un poema no et captiva, ja és un indici per abandonar la lectura, així que quan un es decideix a llegir poesia té dues feines: triar un bon llibre i deixar-se seduir per la música poètica. El fet és que la tria que he fet ha sigut fruit del vint-i-cinquè aniversari de la mort d'un poeta poc conegut, i poc valorat: Joan Vinyoli. Des del primer poema, el seu estil ja em va eclipsar, i fins i tot, llegeixo dues vegades un mateix text per tornar-lo a fruir de nou. En una primera lectura se m'escapen molts detalls, però cadascuna de les paraules plenes de ritme i música s'endinsen dins del meu bagatge de lectora. Llegir poesia és una tasca bella que tots i totes hauríem d'aprendre i de practicar habitualment, sobretot per a descobrir aquells referents que han deixat un llegat en la literatura catalana, i que han hagut d'esperar 25 anys o més, un cop ja no hi són, perquè tornin no només a ser anomenats sinó per a ser redescoberts.

Llegim amb Guillem Terribas

1. Quin fou el teu primer llibre?
Difícil de concretar, però que recordi i sencer "Gerona" de Perez Galdos.

2. Quin/s llibre/s tens ara a la capçalera del llit?
Molts, el d'en Vicenç Pages, Llavina, Paul Auster, Castellet...

3. Quin és el teu racó preferit per llegir?
Qualsevol que sigui comode.

4. Digues un llibre que no hagis llegit.
Mases llibres no he llegit.


5. Una lectura inoblidable…
Moltes, però una que sempre em torna es 100 años de Soledad.

Sentits: tacte

De bon matí, sento la carícia de la manta que em protegeix del fred. Després quan surto al carrer, un raig de llum solar es passeja pel meu rostre descaradament; i els dies de pluja, milers de gotes d'aigua regalimen dins meu. Enmig d'una confusió de mans, aquestes mans es toquen casualment i amb timidesa... Tacte de besades a les galtes plenes de passió no confessada. Aquest darrer sentit, desvetlla tots els altres en un instant, i aquell instant es converteix en un record que deso al meu bagul particular.

El Qüestionari: Jordi Llavina

1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?
Ostres, francament no ho recordo. Potser les poesies de Salvat-Papasseit. Potser les memòries de Neruda. No, no t'ho puc dir.

2.Quan et vas adonar que t’agradava escriure?
Molt aviat: a tretze, catorze anys. Feia vuitè d'EGB, o setè. Escrivia algunes redaccions florides per al professor de llengua.

3.Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?
Totalment d'acord. Però hi ha alguna cosa més. Una mínima il·luminació. Mínima, però hi ha de ser. A molts, per molt que s'hi posessin i hi treballessin moltes hores, no els sortiria res.


4.Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?
Una infinitat: Txèkhov, Flaubert, Nabokov, March...


5.Digues una cita literària.
"Sempre hi ha algú de qui no és possible que prescindim. Potser gràcies a això vivim encara" (Joan Vinyoli).