Platea: Una comèdia espanyola de Yasmina Reza

Us heu preguntat mai que sent un/a actor/actriu? Heu arribat a imaginar-vos què s'hi amaga entre bambalines? Sílvia Munt dirigeix, magníficament, Una comèdia espanyola de Yasmina Reza al TNC. Cinc personatges representen "una comèdia espanyola", i dins d'aquesta dues de les actrius representen dues obres més, una d'elles L'Oncle Vània de Txèjov. Doncs sí, és un exemple de teatre dins el teatre, dins el teatre. Però aquesta obra té la seva originalitat, perquè no és la típica obra que mostra simplement les dues cares de l'escena, sinó que els actors es treuen el seu vestit, i ens parlen del seu ofici, és a dir, parlen del món del teatre des de la seva perspectiva, perquè de fet els actors i actrius són els que construeixen l'obra. En aquesta barreja de personatges i de recursos metaliteraris s'explicava una història: una dona amargada casada amb un home anul·lat i endinsat en l'alcohol, una actriu bonica i d'èxit, plena d'inseguretats que somniava fer papers que mai li donaven, i la mare de les dues noies que es tornava a enamorar d'un home vidu. Aquesta era la trama principal, i dins d'aquesta, una de les actrius assajava una obra d'un tal Mendelson, i l'altra feia el paper de Sònia de l'Oncle Vània de Txèjov. I enmig de tot aquest muntatge, els actors i actrius expressaven les seves opinions sobre el seu món, un món ple d'inseguretats, de pors, i on cadascú té una perspectiva particular sobre l'art. És a dir, que érem dins un espectacle on l'eix principal era el teatre, el teatre en si i els seus integrants: els personatges encarnats pels artistes. I no podem deixar de banda la sensacional posada en escena d'aquesta obra: un teatre d'assaig, i una pantalla a través de la qual podíem veure alguns dels mònolegs dels actors/personatges. Una de les frases emeses pel personatge del Ramon Madaula: "quan algú es dedica al món de l'art, si busca seduir ja l'ha espifiat". Un exemple d'una obra metateatral que no cau en els tòpics, sinó que va més enllà, pot agradar o no, però no deixa indiferent a ningú. La gent surt del TNC parlant de teatre.

Autorretrat d'Ovidi Montllor

Remember: Novembre del 2009

Aquí teniu una nova selecció de posts antics per llegir o rellegir:

Article: La paraula a escena

Microrelats: Qualsevol matí

El Qüestionari: David Madueño

Homenatge a Joan Brossa

Cinema i literatura: Primera plana de Billy Wilder

Llavors

Una nova finestra oberta

Inesperadament s'obre una finestra, i entra una alenada de brisa dins meu. Sóc presa del dolç Keratos, aquell que de vegades apareix amb un martell... Sóc dins d'un somni, un somni, lluny de tenebres i de monstres. Torno a néixer i dins meu neix un altre jo ple d'esperances i de secretes il·lusions que potser algun dia desvetllaré. Benvinguda dolçor. A reveure amargor.

Digue'm

què llegeixes aquest mes

Reflexió en veu alta: Llegir i conèixer autors poc valorats

L'altre dia, en un recital Poètiques de tardor vaig poder gaudir de poemes de dos grans autors de la literatura catalana actual: Màrius Sampere i Montserrat Abelló, gràcies a la magnífica recitació de Rosa Renom i Jordi Boixaderes. Confesso que fins llavors no havia llegit res d'aquests dos poetes, com tampoc n'he sentit a parlar, fins que tant l'un com l'altra han aconseguir premis i reconeixe-
ments "oficials". Però jo em pregunto, perquè en aquesta societat triguem tant a valorar una sèrie d'escriptors com són per exemple: Montserrat Roig, Vicent Andrés Estellés, Mercè Rodoreda, entre moltíssims d'altres, l'obra dels quals ha estat poc valorada, exceptuant el cas Rodoreda a qui se li ha dedicat tot un any en reconeixement de la seva trajectòria literària. Però el cas és que sembla que calgui que aquests autors siguin coneguts a partir de reconeixements com aquest que hem esmentat o de premis. És així com hem de llegir i conèixer autors i autores que han dedicat i dediquen la seva vida a la tasca d'escriure? Hi ha una llarga llista de noms que encara desconeixem, cal treure del pou de l'oblit aquests escriptors i escriptores i descobrir-los i valorar el seu llegat com quelcom que forma part de la nostra tradició literària, una tradició que continua gràcies a la constància i la vàlua d'autors com Sampere i Abelló, per posar dos exemples. L'important no és si un escriptor guanya un premi, o ha publicat molts llibres, l'essencial és que arribi als lectors i lectores que anhelem endinsar-nos en allò que ells han creat, i han treballat meticulosament, perquè escriure és un ofici, un ofici laboriós i difícil que demana perseverància, bagatge cultural i experiència vital viscuda, tot això esdevé literatura a través de les seves mans.

Sentits: gust

De bon matí, saborejo, a poc a poc, les torradetes acabades de fer amb melmelada de maduixa, i és llavors quan per uns instants el món s'atura. Per damunt de les meves dents de corall córre fugaçment la frescor del dentrífic. Davant d'una botiga, veig una safata de bombons de xocolata blanca, xocolata negra, trufa... un munt de sabors intensos per descobrir. Un xampany dolç i lleugerament afruitat que comparteixo amb els teus llavis, efímers, però inoblidables. Dia i nit, inicio i acabo un viatge d'aprenentatge a través de les meves càndides pupil·les gustatives: sensacions indescriptibles, no exemptes de fugacitat, fugacitat que es transforma en record; el record d'una barreja de sabors llaminers, salats, amargs...